Llengua, escola, tecnologia i Covid19
divendres, 22 de maig del 2020
Enric Codina - 1a reunió
Recerca
Coronavirus – Llengua – Escola – MAIG 2020
Enric Codina (EC)
Perfil –
-
Centre: Sadako
-
Estatut: centre privat concertat
-
Nivells: 1r d’ESO (12-13 anys)
-
Responsabilitat: tutor i cap d’estudis
-
Anys de docència: 20
-
Relació amb l’investigador XF: hi havia mantingut
(a petició del propi ER) un seguit de trobades regulars al llarg d’un any, un
cop cada 3 setmanes, per reflexionar sobre els problemes de l’ensenyament de
llengua;
SESSIÓ 0
– 21 MAIG 2020
1.
La situació actual no permet reproduir el nivell
de dedicació dels alumnes a l’escola en situació presencial (e.g., si fins ara
s’han dedicat 10 hores setmanals a treballar projectes en el context de
l’ensenyament remot això s’ha de reduir i diversificar l’atenció);
2.
El feedback és molt important – el context creat
per l’administració educativa i en general la societat ha estat que el curs ja
estava aprovat i que el que es fes a partir d’ara no havia de ser avaluatius;
això ha generat al cap del temps en els alumnes que no calia que fessin res;
per remuntar aquesta situació des del centre s’opta per donar un feedback
positiu i reforçant les iniciatives que tinguin els alumnes per mantenir les
tasques in a connectivitat amb els docents;
3.
S’ha pogut observar que l’ensenyament remot ha
generat situacions que no es podies preveure i que permeten agrupar a grans
trets els alumnes 4 perfils:
Remot
|
|||
[+ actiu]
|
[- actiu]
|
||
Presencial
|
[+ actiu]
|
(1)
|
(2)
|
[- actiu]
|
(3)
|
(4)
|
|
(1)
alumnes que tiraven abans i tiren ara - especialment
afectats per la idea generalitzada que ja no can treballar en tems de
confinament; són essencialment uns galtes que quan se’ls fa el toc reaccionen
bé i es posen a treballar;
(2)
alumnes que necessiten l’acompanyament físic, el
caliu humà, que són tímids a l’aula i que valoren molt quan se’ls ajuda a
avançar; en el context remot es desinflen i no sembla que hi hagi la manera de
reproduir a nivell virtual aquest acompanyament;
(3)
alumnes
molt rebotats normalment, poc treballadors, disruptius, etc. que ara
floreixen i se senten molt implicats amb la feina;
(4)
alumnes difícils en situació presencial i que en
context remot veuen augmentar las dificultats; requereixen d’un tractament molt
personalitzat amb connexions setmanals personals amb el tutor; responen a
casuístiques molt diverses, des d’un inici de depressió diagnosticat fins a
alguns problemes d’aprenentatge;
Pregunta – en quina mesura la variable
‘llengua’ (a més de qüestions d’idiosincràsia, família, malalties, etc.) pot
influir en aquests quatre perfils?
4.
En aquestes trobades XF i EC aniran compartint
evidències diverses recollides per ER:
a.
Evidències gràfiques:
i.
Captures de pantalla de tasques diverses que han
de fer els alumnes, així com d’algunes de les reunions en gran grup que es fan;
b.
Evidències escrites:
i.
Diari d’aula, en què setmanalment (dijous de 9:00
a 10:00), ER anirà penjant les diverses reflexions que vagi fent; es penjaran
al drive;
ii.
Entrevistes semiestructurades a partir de bateries
de preguntes flexibles i obertes, que s’enregistraran i transcriuran; el
calendari per les entrevistes queda encara obert;
5.
XF ha exposat el caràcter de la recerca:
a.
És etnogràfica, no orientada a voler generalitzar
les conclusions de l’estudi sinó a comprendre les situacions estudiades amb una
anàlisi amb profunditat dels diversos elements implicats;
b.
L’estatut que s’atribueixi a aquests elements en
termes de la seva pertinència per a l’estudi depèn de la mirada dels
participants; això vol dir que poden convocar-se elements d’una gran
heterogeneïtat sempre i quan es considerin pertinents, reveladors,
significatius, etc. per comprendre millor el que s’explica; exemples
d’evidències diverses poden ser una anècdota, una conversa breu, un intercanvi
de correus, la reacció d’un alumne, la producció d’un grup d’alumnes al llarg
d’un lapse de temps llarg, etc.
c.
El que integra les diverses evidències en un marc
que busca donar-los sentit, interpretar-les, relacionar-les, etc. és el discurs
narratiu del participant; es tracta en aquest sentit d’un treball essencialment
narratiu;
d.
En la carta de presentació en què s’explica el
projecte s’hi subratlla que la condició principal per poder-hi participar és
que l’informant es trobi a gust a) explicant des de la seva perspectiva el dia
a dia de la nova situació i b) explicant-ho sobretot per escrit;
e.
en aquest sentit es tracta d’un treball que (tot i
incloure-hi les entre vistes i les trobades per videoconferència) es basa en
l’escrit com a eina doble 1) de comunicació i 2) de pensament; l’informant ha
de trobar-se còmode en aquesta doble naturalesa de l’escriptura i veure que li pot servir per entendre millor
la seva pròpia realitat;
f.
ER relaciona això amb la pràctica reflexiva i
considera que l’escriptura l’ajuda a pensar la seva feina, com una passa
enrere, més enllà de les reunions i de les actes i els documents diversos que
ha de generar amb els companys per gestionar el dia a dia; fa seva sense dir-ho
una frase de Kierkegaard: “La vida es viu endavant però es pensa enrere”
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
-
Recerca Coronavirus – Llengua – Escola – MAIG 2020 Enric Codina (EC) Perfil – - Centre: Sadako - ...